El Consell de Política Científica, Tecnològica i d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació ha aprovat l’actualització del Mapa de les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulares (ICTS) d’Espanya per al 2021-2024 amb la incorporació, entre d’altres instal·lacions, del Port d’Informació Científica (PIC). La presentació del nou mapa d’ICTS va tenir lloc al Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas(CIEMAT) a Madrid amb la presència de la ministra Diana Morant.

El mapa d’ICTS presentat inclou quatre noves infraestructures, entre elles, el Port d’Informació Científica (PIC), centre científic-tecnològic especialitzat en recerca intensiva en dades, operat per l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el CIEMAT, i amb el suport addicional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), apareix com a nova ICTS a Catalunya.

El PIC es va incorporar l’any 2020 a la Red Española de Supercomputación (RES), infraestructura que connecta 14 centres de supercomputació a Espanya i des de 2007 proporciona serveis de càlcul d’altes prestacions a la comunitat científica. La RES està reconeguda com una ICTS pel Ministerio de Ciencia. Des d’avui el PIC, com a node d’aquesta infraestructura distribuïda, també obté aquest reconeixement.

La inclusió del PIC al nou mapa d’ICTS és una fita important pel PIC, ja que obrirà noves vies per establir col.laboracions amb grups de recerca que afronten reptes d’anàlisi de dades, i per finançar aquestes activitats.

El Port d’Informació Científica

El PIC es va crear l’any 2003 per participar en el projecte de disseny i construcció del sistema de processament de dades del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN. El punt de partida per tant és la física de partícules, com a disciplina capdavantera en l’anàlisi de volums ingents de dades, però un dels objectius originals del PIC és desenvolupar serveis multidisciplinars i traslladar aquest coneixement a altres àmbits científics que afronten reptes d’anàlisi de dades.

Des de la seva creació, i fins avui, el PIC opera un centre de primer nivell (Tier1) del sistema de processament de dades de l’LHC, el sistema de computació científica distribuïda més gran del món. El seu centre de dades disposa actualment d’una capacitat d’emmagatzemament de 50 Petabytes i 10.000 nuclis de càlcul, configurats com un sistema optimitzat per l’anàlisi de grans volums de dades. Una de les característiques singulars del PIC és la connectivitat de xarxa, que actualment té una capacitat de 200 Gbps i un tràfic anual superior als 70 Petabytes, el més alt de la xarxa acadèmica espanyola.

El PIC gestiona les dades d’altres experiments internacionals com són els telescopis MAGIC i LST, el satel.lit Euclid de la ESA, els detectors d’ones gravitacionals VIRGO/LIGO o el detector de neutrins DUNE. A banda de participar en aquests grans experiments internacionals, el PIC també col.labora amb grups de recerca a l’àmbit local.

Actualment el PIC col.labora amb investigadors de la UAB en projectes de diferents disciplines. Alguns exemples són el grup de la Dra. Gara Villalba, de l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals, que investiga l’impacte de les infraestructures verdes sobre la sostenibilitat en entorns urbans, amb finançament del prestigiós European Research Council, el grup del Prof. Antonio Barbadilla del Dept. de Genètica i Microbiologia, que analitza grans conjunts de dades genòmiques per fer estudis de variabilitat genètica i evolució, el grup de Superconductivitat del Prof. Àlvar Sànchez del Dept. de Física que fa simulacions de camps magnètics amb superconductors que requereixen de molta memòria, o la col.laboració entre els Prof. Miquel Àngel Senar, del Dept. d’Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de l’Escola d’Enginyeria, i Josep Piñol, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que desenvolupen algorismes per investigar la biodiversitat a partir de dades de seqüenciació genòmica. El PIC també col.labora amb investigadors de la Corporació Sanitària Parc Taulí que per fer la seva recerca necessiten analitzar grans quantitats de dades òmiques i disposar d’un entorn que faciliti la col.laboració amb investigadors d’altres centres.