El 15 d’octubre de 2026, la Col·laboració de Large-Sized Telescopes inaugurarà oficialment la xarxa completa de quatre LST a l’Observatori del Roque de los Muchachos, a La Palma. L’acte principal, que començarà a les 11.30 h, inclourà la inauguració dels tres nous telescopis que se sumen al LST-1, inaugurat el 2018, completant així la xarxa de LST prevista per a CTAO-Nord. El programa inclourà també una visita guiada als telescopis i una sessió informativa per a la premsa.

La inauguració representa una fita important en el desenvolupament del Cherenkov Telescope Array Observatory (CTAO), que s’està construint per convertir-se en l’observatori terrestre d’astronomia de raigs gamma més gran i potent del món. El CTAO utilitzarà tres tipus de telescopis —Large-Sized Telescopes (LST), Medium-Sized Telescopes (MST) i Small-Sized Telescopes (SST)— distribuïts entre CTAO-Nord, a La Palma, i CTAO-Sud, a l’Observatori Paranal de l’ESO, a Xile. En conjunt, cobriran un rang d’energies que s’estén aproximadament des dels 20 GeV fins als 300 TeV.

Els LST estan dissenyats per proporcionar al CTAO sensibilitat a les energies més baixes. Els seus reflectors de 23 metres recullen els febles flaixos de llum Cherenkov produïts quan els raigs gamma interactuen amb l’atmosfera terrestre. Tot i arribar a uns 45 metres d’alçada i pesar aproximadament 100 tones, cada telescopi es pot reposicionar per apuntar a qualsevol punt del cel en menys de 20 segons, cosa que fa que els LST siguin especialment adequats per observar fenòmens astrofísics que evolucionen ràpidament.

La contribució espanyola al projecte LST

Espanya té un paper important en el projecte LST. Juntament amb el Japó, és un dels dos països que més hi contribueixen, amb una aportació d’aproximadament el 32 %. Espanya acull, a més, CTAO-Nord a l’Observatori del Roque de los Muchachos, a La Palma.

La contribució estatal es coordina a través de CTAO-Espanya, que reuneix institucions que treballen en el desenvolupament tecnològic, el programari i l’explotació científica de l’observatori: CIEMAT, IAA-CSIC, IAC, ICCUB, ICE-CSIC, IFAE, Universidad de Alcalá, Universidad Complutense de Madrid i Universidad de Jaén. La indústria espanyola també ha contribuït a la construcció dels telescopis, fabricant components clau com ara els sistemes de moviment, la mecànica de les càmeres i diverses infraestructures.

La contribució de l’IFAE al projecte LST

El Grup de Raigs Gamma de l’IFAE ha contribuït al projecte LST al llarg del seu desenvolupament, amb responsabilitats que abasten la gestió de la col·laboració, la coordinació tècnica, la integració de les càmeres, els components dels telescopis i el programari d’anàlisi de dades.

Manel Martínez, membre del Grup de Raigs Gamma de l’IFAE, va ser durant diversos anys president del Comitè de Direcció dels LST, contribuint a l’organització i al desenvolupament estratègic de la col·laboració internacional. Des del principi, la contribució espanyola tenia com a objectiu no només acollir CTAO-Nord, sinó també desenvolupar i liderar tecnologies clau per a les càmeres dels LST.

L’IFAE també ha tingut un paper important en la integració de les càmeres dels LST. El treball a l’institut va començar el 2019 i va continuar fins al 2023, quan les càmeres van ser enviades a les Illes Canàries abans de la seva instal·lació a La Palma. La contribució de l’IFAE va incloure la coordinació general i la integració dels subsistemes de les càmeres, el desenvolupament del sistema intern d’alimentació elèctrica i la integració del sistema de trigger, utilitzat per distingir possibles senyals d’interès del soroll de fons del cel nocturn.

Oscar Blanch, membre del Grup de Raigs Gamma de l’IFAE, és coordinador tècnic dels LST i coordinador estatal de CTAO-Espanya, i ha estat estretament implicat en aquestes activitats. Otger Ballester, enginyer de la Divisió Tècnica de l’IFAE, va treballar com a enginyer de sistemes dels LST i també va contribuir al programari de control de les càmeres, que proporciona la interfície necessària per operar components desenvolupats per diferents instituts de la col·laboració.

Més enllà dels components dels telescopis, l’IFAE ha coordinat el desenvolupament del programari d’anàlisi de dades de la Col·laboració LST. Aquest treball està liderat per Abelardo Moralejo, membre del Grup de Raigs Gamma de l’IFAE, i aborda un dels principals reptes de l’astronomia terrestre de raigs gamma: identificar la petita fracció de cascades atmosfèriques registrades que han estat produïdes per raigs gamma entre el nombre molt més gran d’esdeveniments generats per raigs còsmics, i reconstruir-ne l’energia i la direcció d’origen.

Una fita en el camí cap a les operacions científiques

La inauguració marcarà la finalització de la construcció de la xarxa de LST a CTAO-Nord, però encara quedarà feina per fer abans que comencin les operacions científiques regulars. Els telescopis passaran per una extensa fase de posada en marxa dirigida per la Col·laboració LST abans de ser acceptats formalment per CTAO ERIC. Està previst que el LST-1 sigui el primer telescopi acceptat durant el 2027, obrint el camí cap a les primeres observacions científiques amb l’observatori.